Mountain Wilderness

30 Anys en Defensa de l’Alta Muntanya

Mountain Wilderness Catalunya

L’associació Mountain Wilderness Catalunya va néixer fa trenta anys en el si de la FEEC com a secció de Mountain Wilderness Internacional. Els seus membres afirmen que és tret distintiu d’una societat la manera com aquesta cuida les seves muntaanyes. Amb aquesta divisa, durant tres dècades MWC há desenvolupat actuacions espectaculars i meritòries en defesa de l’alta muntanya.

ELS ORÍGENS

Era el juny de 1989 quan un grup de muntanyecs de casa nostra, liderats per Jordi Pons, es van reunir a la FEEC per anunciar la fundació de Mountain Wilderness Catalunya com a secció de Mountain Wilderness Internacional. MWI havia nascut l’any 1987 a Biella (Itàlia) sota l’auspici dels prncipals alpinistes del moment. La llarga tradició de l’excursionisme catalã i la seva implicació en la preservació de les muntanyes entroncava així ambu n corrent de pensament transnacional covat en el món alpinístic.

(…)

Nous impactes

Entrat el segle XXI, va arribar la bombolla imobiliária i l’embriagament urbanístic es va expandir fins a l’alta muntanya. Les accions es van focalitzar llavors en la denúncia de projectes desmesurats de gran impacte. Conjuntamente n la reeixida campanya «Salvem la vall d’Àrreu» (2003) i en l’intent d’aturar les obres a la vall de Filià.

(…)

Pintura: Thomas Suske © "Edmund" (Hillary) (2009)

Fotografia: Pedro Cuiça © Messner Mountain Museum Firmian (Tirol do Sul, 14/ Out. 2016)

CANVIS: REPTES, PERILLS I CONTRADICCIONS

Els canvis en la societat han repercutit inevitablement en la pràctica d’activitats a muntanya i també en el nombre de visitants. La facilitat dels accessos, les possibilitats tecnològiques, la disponibilitat de material tècnic i la comercialització de múltiples activitats han llimat el marc físic i conceptual del que signifixava endinsar-se a l’alta muntanya. D’un temps ençà és innegable la multiplicació de visitants als espais de muntanya i el fenomen puntual de la massificació há deixat de ser anecdòtic. Compaginar la llibertat d’accés amb la conservació dels espais més emblemàtics suposa avui un gran repte. La llibertat d’accés no s’hauria de confondre amb la facilitat d’accés. De totes les mesures, la inaccessibilitat – definida com la manca d’accés motorizat i la llunyania dels recorreguts – es demonstra com l’eina més eficaç de preservació dels espais naturals. Contràriament, la facilitat d’accessos i la urbanització de l’alta muntanya , que possibilita la ruptura de l’aïllament ancestral d’aquests indrets. L’ aïllament és la raó última que els há permès arribar als nostres die sen tan bom estat de conservació. Per altra banda, la irrupció de milers de nous visitants provinents de fora de l’àmbit tradicional de l’excursionisme requereix un esforç  adicional de pedagogia per explicar què implica anar a la muntanya amb responsabilitati respect.

(…)

VIGÈNCIA DELS PLANTEJAMENTS

Els ideals wilderness es podrienresumir en la preservació dels spais intrínsecs (silenci, llunyania, vida salvatge, paisatge, recursos naturals) i la possibilitat de desenvolupsr un excursionisme pels mitjans propis; una pràctica del muntanyisme creativa, en llibertat, tot acceptant les lleis de la natura i els riscos que se’n deriven, i amb el principi fonamental de no deixar cap rastre que pertorbi l’experiència a la muntanya dels visitants posteriors. És tret distintiu d’una societat la manera com aquesta cuida les seves muntanyes. Adquirir un compromís per mantenir el bom estat dels espais de muntanya i la qualitat de les vivencies de descoberta personal sembla del tot raonable e ncontrapartida a tot el que rebem d’ells.

Texto: Santi Pocino i Serra

Revista Vèrtex nº 286, Set./Out. 2019, pp. 70-74; editada pela FEEC – Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya/Federació Catalana d’Alpinisme i Escalada