É com grata satisfação
que voltamos a publicar, no Pedestris, um trecho de um texto em catalão, surgido no último número da revista
Vértex, na rúbrica “El racó del clàssic”, da autoria de Judit Baseiria. Desta
feita, sobre o livro Marcher, une philosophie (2009), de
Frédéric Gros. A Vértex é editada pela Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
«Caminar, trescar,
pelegrinar, vagarejar, fugir, passejar… Hi ha tantes maneres de fer una marxa
com les que explora el filòsof francês Frédéric Gros al llibre Caminar, una
filosofia (2009). Cadascuna d’aquestes intencions revela alguna cosa de
nosaltres, de la nostra manera d’estar al món. De fet, per a molts escriptors i
filòsofs caminar va representar un motor de creació i pensament. Aquest assaig
filosòfic de bom llegir ens convida a conèixer la correlació entre
pensadors-caminadors i de com caminar pot ser un arte d’alliberament i
transformació.
Dedicar temps a caminar vol
dir, en primer lloc, obrir un espai de llibertat personal en què la quotidianitat
i les preocupacions queden en suspens. Caminar pot anar més enllá d’una
desconnexió pontual per convertir-se en una crida a la rebel.lia, la follia i
el despertar de la nostra part salvatge. Al contrari del que se sol dir –que caminem
per trobar-nos a nosaltres mateixos–, Gros escriu que caminar «ens escapem de
la idea d’identitat, de la temptació de ser algú, de tenir un nom i una història».
Per tant, caminar extreu l’habitant de la seva rutina d’interiors. Normalmente
ens desplacem d’un lloc a un altre, de casa a la feina. Caminar, en cavi, és
estar a l’aire lliure, habitar un paisatge. «No és tant que ens acostem al
paisatge, sinó que les coses de fora incideixen cada vegada més en el nostre
cos. El paisatge és un paquet de sabors, de colors, d’olors en què el cos s’impregna»,
explica Gros. La ment s’omple d’una altra consistència; no de les idees,
doctrines o teories, sinó de la presencia del món. Es camina en silenci. Però
és un silenci especial. Submergits a la natura, escoltem i veiem que no estem
sols. «Tot un parla, us saluda, us crida l’atenció. Els arbres, les flors, els
colors dels camins. La solitud i el silenci ens porten a retrobar el món. (…)»
Judit Baseiria (revista Vértex, Jul./Agos. 2023, nº
307, p. 96)
Caminar, una filosofia
AUTOR: Frédéric Gros
EDITA
Cossetània
2021
183 pàgines
Edició original: Marcher,
une philosophie (Carnets Nord, 2009)
Sem comentários:
Enviar um comentário