Adéu i bona sort

Em van preguntar si podia presentar la Sílvia Vidal dins del Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Ella aquest any há estat una de les conferenciants del Cicle amb la seva projecció Un pas més, dedicada a la ruta que ha obert a la cara oest del pic Xanadu, als Arrigetch Peaks d’Alaska (A4/A4+, 6a, 530 m). Evidentment amb un estil marca Sívia Vidal: sola i totalment incomunicada durant els cinquanta-tres dies que va durar l'av’ntura.

Estar incomunicada avui en dia és un concepte impracticable. Sense anar més lluny, justament la mateixa setmana del Cicle de Tarragona es va celebrar a Barcelona el famós Mobile World Congress. Mentre uns es tornaven bojos buscant l’últim avenç de telèfons mòbils, altres ens quedàvem amb la veueta de la Sílvia explicant com negociava amb els ossos per poder anar a escalar. Un pilot d’un hidroavió la deixa al mig d’un llac d’una vall perduda d’Alaska i li diu: «D’aqui a 53 dies vinc a buscar-te. En aquest mateix punt. Adéu i bona sort.» La Sílvia pretén arribar, ella i els 150 quilos de material i menjar, a una paret que es troba a 27 quilòmetres en línia recta, sense GPS ni cap mitjá de navegació modern. Ha de realitzar el camí vint vegades per poder transportar el material. En total, 36 dies caminant per fer 540 km i 17 dies d’escalada per obrir 530 metres de via.

(…) Quan preguntes a la Sílvia per què no porta telèfon a les expedicions, la seva resposta és que si portés, potser cometria l’error d’utilizar-lo.

(…)

Ester Sabadell in Vèrtex (2018: 9)

© Algures na Net

REFERÊNCIA BIBLIOGRÁFICA

SABADELL, Ester. Aventura en solitari, lluny del Mobile World Congress. Barcelona: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, revista Vèrtex, nº 277, Mar./Abr. 2018, pp. 98. ISSN 0042-4420